DISPUTA PEL POBLAT IBÈRIC DE LES MALESES

 

Els ajuntaments de Sant Fost de Campsentelles i Montcada i Reixac han entrat en conflicte pel jaciment arqueològic del poblat ibèric de les Maleses. Sempre s'havia considerat que aquest poblat pertanyia al 50 % més o menys a cada poble ja que es troba just al cim de la carena, però fa uns mesos es va saber que segons la cartografia actual, el poblat estaria en la seva majoria dins del terme de Montcada. En un conveni signat el 2005 entre ambdós municipis, Montcada reconeixa, de fet, que la meitat del poblat estava a Sant Fost i per tant es va acordar repartir a mitges les despeses del Pla Director i de les excavacions, cosa que es va fer durant uns anys. El Museu de Montcada sempre ha portat la direcció tècnica d'aquestes prospeccions arqueològiques. 

Però des de l'any passat, l'Ajuntament de Montcada es nega a admetre aquesta "copropietat territorial" al·legant que uns documents de 1927 i 1957 li donen la raó. Sant Fost presenta per la seva banda un document de 1889 on es diu que la delimitació entre els dos termes passa en dit punt  pel cim del turó, on hi ha unes fites de pedra antigues que tenen gravades unes creus. Al bell mig del poblat actual es poden veure efectivament dues fites de pedra, una d'elles molt gran que en un costat té una creu i dos xipresos (banda de Sant Fost) i a l'altra unes claus de Sant Pere (banda de Reixac, Montcada). Sant Fost també argumenta que la partió o límit entre els dos pobles, igual que amb Badalona, passa just pels cims de les carenes, en el que es diu divisòries d'aigües, però els dirigents de Montcada es neguen a admetre aquesta delimitació, contradint el que havia succeït durant molts anys. Segons publiquen diversos mitjans com SomMollet/SomSantFost (23 i 31 de gener de 2026 i La Veu de Montcada (17 de febrer de 2026) la disputa haurà de ser derimida per una comissió tècnica de la Generalitat. A veure què passa. Seria una llàstima que un jaciment històric tan emblemàtic i estimat pels santfostencs ara quedés totalment en el terme de Montcada. 

FESTA DE SANT CEBRIÀ, A CABANYES

El diumenge 21 de setembre celebrem la Missa en honor de Sant Cebrià, patró de l'antiga església parroquial de Cabanyes. L'Eucaristia tindrà lloc a les 12 h i en acabar hi haurà el tradicional piscolabis. Es recomana anar a peu. Els que vulguin anar en cotxe es poden presentar a la plaça de l'Església de Sant Fost, a les 11 h, d'on sortirà una comitiva de cotxes (obrirem la tanca que barra el pas als vehicles). Us hi esperem!  (Imatge: detall del frontal de Sant Cebrià de Cabanyes, s. XIV, Museu Episcopal de Vic).

DITES I REFRANYS SOBRE SANT FOST I CABANYES

Una de les dites més antigues sobre el nostre poble és aquella que diu: "Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc" documentada ja el 1846. Feia referència a que aquestes tres poblacions es trobaven dins d'una massa boscosa, cosa que era ben certa fa un segle i mig. Altra dita o aforisme era "Sant Fost de Campsentelles, la terra del vi dolç" (1887) en al·lusió a l'abundor de vinyes amb raïm del tipus pansa blanca, amb la qual es feien vins blancs dolços com el vi bo o la mistela. 

També eren freqüents les dites relatives als oficis relacionats amb el bosc que practicaven molts dels habitants del nostre poble i rodalies: "A Cabanyes boscaters, a Sant Fost, destralers, a Martorelles, carboners". Sobre la població veïna també es deia: "Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles". 

Sobre Sant Fost s'han documentat també uns refranys que jugaven amb la rima de la paraula "fost" però que potser no tenien gaire base real: "Sant Fost, un poble sense alcalde, ni agutzil, ni pressupost" o "A Sant Fost, tanquen amb claus el rebost" i la variant "A Sant Fost es tanquen al rebost". 

Aquest petit article s'ha basat en aquestes publicacions o llibres: "Diccionario geográfico de España", Pascual Madoz (1845-1846); "El salt de la núvia", Francesc Maspons i Labrós (1887); "Cinc mil refranys catalans i frases fetes" Anna Parès (1989); "Tots els refranys catalans" Anna Parès (1999), "Martorelles, històrica i llegendària", Jaume Sindreu (1982); "Sant Fost i Martorelles a través de les dites i refranys", Ferran Pérez (2000). 

LES MASIES DE CABANYES

 

Com ja sabeu, Cabanyes va ser una parròquia i terme amb vida pròpia fins al 1504, quan va ser agregada a Sant Fost. Les masies que es trobaven al seu terme eren can Torrens Vell, can Torras, can Rovira, can Donadéu i can Vaquer (aquesta a l'actual terme de La Llagosta). També hi havia una casa anomenada Hostal de la Llebre, a tocar del Besòs i del camí ral. Hi hagueren més masies a Cabanyes que foren abandonades al llarg dels segles. (Foto: can Torrens Vell, any 2007; aquesta masia ja es troba documentada amb el mateix nom des del 1386 com a mínim). 

FESTA DE SANT CEBRIÀ, DIUMENGE 15 DE SETEMBRE

Diumenge 15 de setembre a les 12 h tindrà lloc la celebració de la festa de Sant Cebrià, a l'església romànica de Cabanyes. Primerament se celebrarà la Missa a càrrec del Sr. Rector, Mn. Narcís, i seguidament un aperitiu de germanor. Cal dir que la festa del sant és el 16 de setembre, però com és habitual la celebrem el diumenge més proper a aquesta data. Esteu tots convidats!

Foto de l'ermita de Cabanyes vers 1945, amb l'absis parcialment enrunat. 

EL POU DE GLAÇ DE CAN DONADEU

El pou de Can Donadeu segons una foto publicada per Horacio Capel 

a Revista de Geografia, Universitat de Barcelona, 1970

Un dels monuments històrics més importants de Sant Fost de Campsentelles és el pou de glaç o de gel de can Donadéu, situat a prop de la masia del mateix nom, antic terme parroquial de Cabanyes. Ha estat estudiat per diversos historiadors i fins ara el document més antic que s'ha trobat que el menciona és del 1766, quan era propietat de la família Elies, amos del mateix mas Donadéu. S'ha dit i escrit que fou construït pels monjos de la cartoixa de Montalegre, i se citava un document de 1718, però sembla que és un error que es va començar a difondre en un llibre sobre la història del monestir publicat ja fa uns anys (Cf. Cartuja de Santa María de Montalegre. Compendio histórico, 1960). El manuscrit de 1718 es referia en realitat al pou de glaç que tenien els cartoixans a la seva finca de La Mogoda, a Santa Perpètua, i del qual encara queden les parets (sense la cúpula), com si fos una bassa (Cf. Informe històric sobre el pou de glaç de Can Donadeu, XPG, 2022). Esperem que el pou de can Donádeu, declarat Bé Cultural d'Interès Local per l'Ajuntament, sigui restaurat i consolidat, per evitar que s'esfondri algun dia. Seria una pena. 

SOBRE L'ÚLTIM LLOP VIST A SANT FOST I CABANYES

Recentment ha sortit la notícia de que va ser vist un llop als boscos de Santa Coloma (fa ja mesos, al 2022). Això ens ha fet recordar que l'últim llop del qual es té constància a Sant Fost fou mort el 1872 als sots de Can Torras, a prop de Cabanyes. El va caçar l'avi Font de ca l'Escabellat (Pibernat, Notes històriques del Vallès...1936). Postdata: en publicar-se aquesta notícia al nostre Facebook, el Josep Rifà va fer un comentari dient que el seu avi, Josep Solsona (epd) de can Torras, sempre li deia que va ser ell qui va matar l'últim llop vist al nostre poble, ja en ple segle XX. És la primera notícia que tenim i no sabem si es podria documentar aquesta afirmació; si fos així, la informació proporcionada per Salvador Pibernat hauria quedat superada. Ara bé, el que si és cert és que en aquesta zona del Vallès els llops havien ja desaparegut quasi totalment a mitjans del segle XIX.