Una de les dites més antigues sobre el nostre poble és aquella que diu: "Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc" documentada ja el 1846. Feia referència a que aquestes tres poblacions es trobaven dins d'una massa boscosa, cosa que era ben certa fa un segle i mig. Altra dita o aforisme era "Sant Fost de Campsentelles, la terra del vi dolç" (1887) en al·lusió a l'abundor de vinyes amb raïm del tipus pansa blanca, amb la qual es feien vins blancs dolços com el vi bo o la mistela.
També eren freqüents les dites relatives als oficis relacionats amb el bosc que practicaven molts dels habitants del nostre poble i rodalies: "A Cabanyes boscaters, a Sant Fost, destralers, a Martorelles, carboners". Sobre la població veïna també es deia: "Carboners de Martorelles, emmascarats de galtes i orelles".
Sobre Sant Fost s'han documentat també uns refranys que jugaven amb la rima de la paraula "fost" però que potser no tenien gaire base real: "Sant Fost, un poble sense alcalde, ni agutzil, ni pressupost" o "A Sant Fost, tanquen amb claus el rebost" i la variant "A Sant Fost es tanquen al rebost".
Aquest petit article s'ha basat en aquestes publicacions o llibres: "Diccionario geográfico de España", Pascual Madoz (1845-1846); "El salt de la núvia", Francesc Maspons i Labrós (1887); "Cinc mil refranys catalans i frases fetes" Anna Parès (1989); "Tots els refranys catalans" Anna Parès (1999), "Martorelles, històrica i llegendària", Jaume Sindreu (1982); "Sant Fost i Martorelles a través de les dites i refranys", Ferran Pérez (2000).